Una rondalla és una narració popular que combina elements de fantasia i de llegenda, amb humor i relats diversos. La trama sol ser senzilla amb situacions i personatges comuns a tots els pobles i cultures. Van destinades a l’entreteniment però, alhora, tenen una intenció moralitzadora. Les rondalles tenen caràcter anònim i pertanyen a un patrimoni col·lectiu que remet a la cultura indoeuropea.
Entre els grans rondallistes figuren noms com el de Charles Perrault, Hans Christian Andersen, els germans Jacob i Wilhelm Grimm, Alexandr Nicoalevic Afanasiev.
Existeix una important tradició de rondallistes catalans amb noms com Joan Amades, Sara Llorens i Pau Bertran i Bros, barcelonins; Lluís Salvador d’Àustria, Enric Valor, valencià; Valeri Serra i Boldú, lleidatà; Isidor Macabich i Joan Castelló Gusach, eivissencs; Andreu Ferrer, menorquí d’adopció, entre d’altres.

Les rondalles que ens féu arribar Antoni M. Alcover tenen unes arrels tradicionals mallorquines, autòctones, però provenen d’una tradició molt més antiga encara d’origen euroasiàtic que fa que presentin elements comuns amb un gran nombre de contes populars de tot el món. La presència d’aquests elements comuns, però, no ens ha d’enganar ni fer-nos pensar que les nostres rondalles són una còpia d’aquests contes: de na Blancaneus, na Ventafocs, d’Ali Baba i els quaranta lladres, Hansel i Gretel o d’altres. La realitat és que tots aquests contes meravellosos parteixen d’un mateix punt i es van transmetent oralment de generació en generació, de territori en territori. D’aquesta manera cada contrada, al llarg del procés d’evolució de segles, els va contextualitzant a cada territori, els va fent seus i els adapta a les seves particularitats i als trets que defineixen la llengua i la cultura de cada lloc.

Les rondalles mallorquines comparteixen els elements màgics i fantàstics al costat d’elements característics com per exemple la localització: les rondalles se situen, moltes vegades, a pobles i costes conegudes (Son Servera, Campanet, Es Tossals Verds, etc), encara que també apareguin llocs exòtics com el Port de la Cibolla Blanca o el Castell d’Iràs i no tornaràs. També és curiosa la presència dels noms mallorquins: els protagonistes s’anomenen Joanet, Bernadet, Catalineta, al costat d’altres de poc habituals com Magraneta, Espardenyeta o Tricafaldetes. Els animals, arbres i plantes són habitualment autòctons encara que de vegades tenguin poders sobrenaturals com la flor romanial o la favera d’en Joanet de sa gerra.
En una paraula, a les rondalles tot s’hi troba: focs misteriosos, dracs, grans serps amb poders fantàstics, bosses de diners que mai no s’acaben, penyores que tenen poders: cintes de colors (En Mirando), coes de cavall, avellanes i nous màgiques, bastons que tenen la capacitat de pegar sense aturall, fabiols que fan ballar, d’altres que parlen…
Al món de les rondalles tot és possible: els animals parlen, els homes volen qualcant damunt les àguiles com en Bernadet de La flor romanial o en Joanet de Sa Llampria meravellosa, les balenes s’engoleixen i preserven la vida dels herois o es mengen els malvats, segons el cas com a La mare baleneta…
Els herois han d’anar superant proves difícils per aconseguir el tresor que cerquen, per alliberar una princesa i casar-se amb ella, per salvar el rei d’una malaltia…
A les rondalles hi ha fades, fullets, gegants, misteris senzills que es poden descobrir amb una mica d’enginy i d’altres complicadíssims, personatges que es transformen i embelleixen com En Tinyoset que passa de ser un nin una mica menyspreat a ser l’admirat “cabellera d’or”.
A més d’això, però, les rondalles també inclouen tot un seguit d’elements apassionants per descobrir i potenciar com els valors humans que transmeten els personatges: de respecte, valentia, intel·ligència, amistat… També hem de destacar el model social de respecte i de valoració de l’entorn més proper, del medi ambient. Aquest tipus de rondalles ens ajuden a conèixer i apreciar millor la nostra terra. Ens ajuden també en la nostra autoestima col·lectiva, és clar que hem d’estar oberts al món i ho hem de voler conèixer tot, però també ens hem de conèixer i valorar a nosaltres mateixos perquè aquesta terra té grans tresors culturals que no coneix prou i que són tan importants i vàlids com els que vénen de fora. Les rondalles alcoverianes són del mateix nivell o superior als contes europeus d’Andersen, Perrault o dels Grimm. Igual com Antoni M. Alcover anà de poble en poble de Mallorca tot cercant i recopilant rondalles, igual ho va fer Andersen o els germans Grimm, també arreplegaren de la veu del poble aquestes històries magnífiques que sempre ens han fascinat.
Les rondalles són riques de tots els elements que caracteritzen la fantasia i la màgia universals, basta fer-hi una petita ullada per meravellar-nos-en. A més a més, la seva estructura narrativa fa que quan hem començat a escoltar, o llegir, una rondalla, l’instint i l’endarrer de saber què passarà ens atreguin i ens mantenguin atents a la trama, des de Això era i no era fins a i al cel ens vegem tots plegats, amèn.