Després de la formació ceramística, durant els anys 70 i 80 (Lleida, Barcelona, la Bisbal...) Elisenda Pipió sempre ha intentat usar el material ceràmic com a eina per a expressar-se. La feina, en el món de l'ensenyament, li ha facilitat poder treballar amb més llibertat, fora dels circuits comercials i sense haver d'estar pendent de la valoració econòmica dels seus treballs. La motivació interna i els espais determinen la seva obra. Deixar respirar l'argila, intuir els colors a la superfície i els suports consistents l'ajuden a expressar amb la intenció d'establir un llaç comunicatiu.