Jaume Roig fou un famós metge valencià, autor d'aquest sol llibre que ara presentam, el qual tammateix el situa en un lloc d'honor dins les lletres catalanes. El llibre és escrit en novs rimades, forma mètrica molt en voga a la seva època, i és un prodigi d'enginy i mestratge literaris. Hi narra la història d'un personatge que, primerament, fa una vida de vagabund i que, després, intenta d'estabilitzar-se a través del matrimoni, en el qual fracassa repetidament, fins que cerca refugi en la contemplació i la penitència. Aquesta història central  dóna peu a nombroses històries i anècodtes secundàries, i en aquest sentit pot fer-nos recordar Boccaccio, amb les quals Roig planteja la seva lliçó moral. De fet, canalitza totes les seves experiències en un sol sentit: les relacions de l'home amb la dona, amb una denúncia agra i violenta contra tota mena d'enganys femenins. A través d'aquesta lliçó, Roig elabora un autèntic fresc de la vida real, del món quotidià a la València del segle XV. En resum, es tracta d'una obra excepcional que clausura molts camins medievals i que n'inaugura d'altres de moderns.