Ermàs en flor és un memorial de fets històrics, que, tan humils com els tres primers grills que broten d’una llavor, esdevingueren plantes gemades de la poesia. Blai Bonet, Antoni Moll i Miquel Julià entraren en el Seminari l’octubre del 1939, l’any de la victòria dels rebels sanguinaris i de la desfeta de la cultura catalana. Amb tot, dins aquells murs de l’Església, que tornaren ombrívols per a la nostra llengua, els tres al·lots esmentats formaren, per pròpia voluntat i sense cap suport ni mestratge, un grup per a conèixer els grans mestres de la Renaixença i per a iniciar-se en la composició poètica.
Aquest opuscle dóna fe d’aquella prou desconeguda iniciació o naixença poètica, aleshores tan contingent com després pròspera.
La segona part del llibre és com una troballa arqueològica, en aquest cas poètica, perquè si els primers treballs poètics d’Antoni Moll sortiren a la llum molt prest, el 1947, amb el títol de Serenor, i al cap de poc, el 1950, Blai Bonet publicà el primer llampec poètic de la seva fulgurant carrera, Quatre poemes de Setmana Santa, l’obra poètica de Miquel Julià ha romàs oculta i amagada, malgrat que l’any 1959 obtingué el primer premi del Certamen amb l’obra El monestir, publicada amb molt de retard l’any 2005. Ara en Ermàs en flor apareix una mostra ben significativa de la poesia de Julià entre els anys 1944 i 1949, i també, com a colofó, una selecció de la seva darreríssima producció poètica.