Aquesta obra escènica, més adherida encara a la tradició medieval del teatre religiós i de les peces burlesques que no seguidora de modes novelles que poguessin venir de fora, tot ique tampoc no hem de negar que n'estigui tocada, ja, d'aquests aires forans, ens transmet, amés d'un estat de la nostra llengua, en l'àrea culta o semiculta, que ha d'interessar la curiositat dels estudiosos, costums i divertiments dels nostres avantpassats, els seus entreteniments, els seus gusts, allò que atreia la seva atenció i formava el seu esperit, i és a través d'aquests testimonis que podem refer aquella antiga mentalitat, que, sols que sigui per devoció filial, estam obligats a conèixer i a respectar, encara que sigui per discutir-la.