Coberta de La Bona Nova
Categoria: Assaig
Editor: Col·lectiu de preveres de la Part Forana
Procedència: Prestatgeria individual fusta
Ubicació: Institució Pública Antoni M. Alcover
Any: 1989
Nota: Amb la col·laboració de Bartomeu Tauler Valens i Joan Rosselló Vaquer

Impressio: 529

Revisió

Escrit per Institució Alcover

Introducció als Quatre Evangelis i a Marc, notes i revisió de Guiu Camps, introducció a Mateu d'Armand Puig, introducció a Lluc de Teodor Suau i introducció a Joan de Pius Tragan.

El projecte d'aquesta obra que teniu a les mans es va congriar a finals de 1977, a arrel d'un curs sobre l'evangeli de St. Marc per a preveres. L'any 1984, sortia a llum "La bona Nova segons St. Marc", publicada amb l'empenta del Consell Presbiteral.

Ara, després de 12 anys d'aquells inicis, s'ofereix aquesta versió popular dels Evangelis, com una eina pedagògica que acosti la bona notícia de salvació al poble de Mallorca.

S'hi han seguit les més novelles orientacions interpretatives, dins la tònica d'altres assaigs de traducció fets als països anglo-saxons. El seu objectiu és fer sintonitzar la Paraula de Déu amb la paraula i la vivència de l'home i de la dona arrelats a la Part Forana de la nostra estimada Mallorca.

No té cap pretensió de crear polèmica, i molt menys competència, amb les versions litúrgiques ni amb les traduccions oficials i publicades per a ús dels països de llengua catalana, que són prou crítiques i literàries.

Els destinataris d'aquest assaig són tots els membres del poble de Déu i les persones de bona voluntat que vulguin deixar amarar el seu cor en una paraula viva i penetrant. Pot esser un bon mitjà per a la pregària personal, per a vetlades familiars, per a trobades de joves i catequesis d'infants, per a reunions d'adults i per a l'ensenyament de la religió a les escoles. Que s'hi pugui llescar el Pa evangèlic, colrat al forn casolà de la nostra pagesia.

Els qui han treballat en aquesta versió de "La Bona Nova" tenen ben clara la convissió de la unitat de la llengua catalana, i fa anys que lluiten en la seva defensa. I si han emprès una tasca nova i arriscada al servei de la pastoral, ha estat per reflectir la frescor de les expressions parlades sobretot a la Part Forana de Mallorca. Són formes que possiblement trobaran ressonàncies a altres contrades de la geografia lingüística catalana, i que poden servir d'estímul per descobrir i recuperar els tresors tan variats de la nostra llengua.

És per això que han adoptat un conjunt d'articles, partícules i modismes, i fins i tot algunes formes ortogràfiques que se separen de la normativa oficial. Així mateix, han mantingut el màxim de respecte a les normes esmentades. La trajectòria literària i pastoral dels autors i col·laboradors parla per si mateixa: mai no han estalviat cap esforç per tal que els textos litúrgics i de catequesi, les comunicacions i documents d'àmbit local o dicocesà s'oferesquin en català de Mallorca.