En aquesta obra, l'autora exposa que la Mallorca de la Restauració pot ser definida com a caciquisme rural hegemònic amb un gran consens social. L'estructura de la propietat i el règim de tinença de la terra explicarien l'origen i la perdurabilitat del model. El moviment conservador centrat en la figura d'Antoni Maura i, més tard, el moviment liberar dirigit pel financer Joan March varen ser els eixos al voltant dels quals el domini social es convertí en polític.

Aquesta "ruralització" de la política va dificultar l'existència de la dissensió, emmudida en l'esfera pública. No obstant aicò, el llibre mostra la dissidència d'una emergent societat urbana per mitjà de tradicions alternatives que varen originar una cultura i unes pràctiques democràtiques. D'elles, en va fluir la crítica al sistema, i també la contraposició del mateix model subaltern.