Aquest llibre analitza en una primera part el concepte que els escriptors mallorquins han tingut de la seva llengua al llarg dels segles i l'ús que n'han pretès fer com a instrument de cultura, per a alguns propi només de Mallorca, per a molts altres vincles d'unió amb la resta dels Països Catalans. La segona part estudia alguns dels aspectes concrets de la literatura mallorquina dels segles XVIII-XX, des del projecte de diccionari català de la Societat d'amics del país fins a la tasca de mossèn Alcover i de Francesc de B. Moll. La tercera part, finalment, s'ocupa d'alguns problemes culturals del segle XX: la manca d'interès per la llengua i la cultura pròpies , la incidència de la guerra civil, la batalla per la normalització lingüística, la necessitat d'una "llengua comuna", etc.