Seguint la tradició del manuscrit trobat, un home descobreix un llibre que conté un conjunt de notes de cal·ligrafia irregular. Quan les trsnscriu, hi veu les reflexions d'un capellà rural dels seus dies, la relació que havia mantingut de jove amb Alexis, un adolescent que encarna la gràcia absoluta. La torbadora presència del jove farà assumir al seu cos, abans relegat, un protagonisme nou i exultant. El capellà sent una renovació espiritual embriagadora que mirarà de transmetre als altres, mentre, paral·lelament, tem la incomprensió i fins i tot l'escàndol. Amb un temps narratiu d'un equilibri singular i una frase de transparències proustianes tot just perceptibles, Riera ens ecrea els temes que conformen el seu univers narratiu: el caràcter terrible de la bellesa, la concepció globalitzadora de la sexualitat, la pèrdua irremissible del paradís. Aquest llibre és, finalment, una meditació sobre la felicitat i la condició humana que ens mena a tot d'interpretacions enriquidores.