Aquest llibre conta la història d'una recerca voluptuosa de la soledat. El protagonista, un fill de casa bona, s'adona, de sobte, amb la desaparició de la mare, de la increïble capacitat degradadora del temps. A partir d'aleshores la seva experiència vital l'anirà conduint, en un `pèndol que va del sexe a la mort, a la decisió de buscar una sortida davant la destrucció inevitable. Vol dominar el temps, obligar-lo a passar de dominador a dominat. Sensacions, el desig sexual, l'acostament a ka inexistència, van construint la figura d'aquest "home zero" que se sent fascinat i alhora decebut pel fet de viure. Aquest camí té el punt culminant en la fuguda cap a un petit port de mariners i, sobretot, en la vida solitària que decideix fer a Illa Lleona, un lloc on només hi ha un far abandonat. Amb una tècnica narrativa àgil i un estil de primer ordre, Miquel Àngel Riera aconsegueix una frase de tempo proustià que agermana elegància i precisió. Tot plegat confirma Miquel Àngel Riera - si és que calia - com un dels millors escriptors de la literatura catalana de qualsevol època.