L'Arxiduc poetitza sobre el món cadenciós dels arbres. Humanitza, a vegades amb imatges ben modernes, l'estampa d'aquells éssers misteriosos, adorats en l'Antiguitat com a deus. Tenim aquí a un Arxiduc viu, que observa i parla a la Naturaleza i que deixa escapar per uns segons un lleu suspir de melancolia. Aquest llibre ens mostra a un Arxiduc poc conegut. La seva alta qualitat poètica i el seu profund sentit ecològic, producte del gran amor a la Naturaleza que tant distingí l'Arxiduc.